OlianaBonsai: de setembre 2014

diumenge, 28 de setembre del 2014

Dia complet

Ahir va ser un dia atapeït de bonsai.
De bon mati, amb el vehicle carregat de bonsais cap a Igualada a mirar l'exposició del patró de la policia local i potser vendre algun arbre durant el mati.

Els arbres de la exposició n'hi havia que estaven força be i d'altres mes justets

No he pogut fer fotos de tots, hem passat un mati tot entretingut comentant els diferents aspectes dels arbres i el cultiu.

Després de dinar a la Panadella, cap a Lleida falta gent.

A partir de les cinc de la tarda hi havia una exposició del companys del Club Bonsai Terres de Ponent
al pati central de l'institut d'estudis ilerdencs.
Allà hem coincidit, sense programar-nos, diversos socis del club de Balaguer, president inclòs.

Una exposició amb alguns arbres ja molt refinats i detalls d'acompanyament força bonics, en un lloc molt cèntric amb una afluència de gent mes que notable.

I d'aqui cap a casa que per avui ja hem tingut una bona dosi de bonsai.

Vicenç B.

dimecres, 24 de setembre del 2014

Sabina Núm. 2

Aquesta Sabina phoenicea, va ser recuperada l'any 2009 i plantada directament en aquesta caixa de porexpan.

Fins que al 2012 es va trasplantar a un test de bonsai amb una barreja de akadama, volcànica, pomice i una mica de carbó vegetal.

L'arbre ja estava ben establert a la caixa de porex, pro al passar al test desenredant arrels i poder treure tota la terra del bosc, encara li va anar mes be.

Passat un any i vuit mesos des del trasplantament, decideixo de fer una primera intervenció en el modelatge de l'arbre.

Primer trec alguna rama del costat dret, segons la foto anterior, que s'aguantava per molt poca fusta.

Ara el tronc principal a quedat mes net i es veu mes clar el moviment.

La intervenció forta serà intentar doblegar dues rames grosses de dalt, que fan que el tronc sigui una mica monòton pel moviment que te des de la primera rama de l'esquerra en endavant.

Una vegada aclarit de la fulla i rames, col·loco una barra de ferro ven clavada dins de la terra, per que hem faci d'ancoratge, tot protegint be la part viva del tronc.

Ho lliguem tot ben fort

Fiquem en remull unes madeixes de bova per que es vaguin hidratant

Després de fer unes ferides en forma de creu a la secció de la rama i pel punt on crec que doblegarà, protegeixo aquesta zona amb la bova molla i ben apretada.

Amb un filferro lligat a la punta de la rama, que estava seca, aniré tensant per tal que la rama giri cap al darrera per on ella vulgui.

Una vegada he arribat a la posició que mes o menys buscava...

Vaig per fer el mateix a l'altra rama que esta en una posició mes avançada respecte al front.

Primer obrir la rama en creu, que no s'ha vist en l'altra rama,

No cal obrir la rama de punta a punta, sols un tram en el lloc que es cregui que doblegarà o farem la corba

Una vegada protegida la rama en el lloc que farem la corba amb la bova, lliguem un filferro igual que l'anterior a la punta de la rama que estava seca i anar tensant fins a la posició que vulguem.

Fins aquí la operació de l'octubre de 2013. Ara ha esperar algunes temporades de creixement per tal que les noves capes de fusta aguantin les rames en aquesta posició.

Entre tant aniré arreglant el ramatge mes fi, pro aixó ho deixaré per una propera entrada.

Enllaç a segona part

Vicenç B.

dissabte, 20 de setembre del 2014

Final de curs

Avui he assistit a l'ultima sessió del curs a Mistral Bonsai, no es que hagi anat a recuperació si no que han estat sis mesos a una jornada per mes i s'ha escaigut que l'ultima era al setembre.

En aquestes magnifiques instal·lacions hem pogut treballar en alguns arbres mes que espectaculars.

Alguns tan grans que hi podien treballar tres i mes alhora.

També hi havia temps per mirar a la foto i badar una mica.

No així el mestre que suava de valent no mes per aguantar-nos.

I per ser el últim dia, entrega de diplomes i tots aprovats.

Ja tots amb ganes de que l'any que ve se'n faci un altre.

Vicenç B.

dijous, 18 de setembre del 2014

La taula Núm. 15

Ja fa temps que vaig fent alguna tauleta d'exposició de tan en tan.
També es cert, que les que feia anys enrrere, solien ser mes petites, pot ser per que els arbres que tenia també eren mes petits.
Aquesta taula numero 15 es un exemple del que comento, la primera idea va ser aquesta

26 x 26 x 20 cm.

Eren unes potes d'un sofà, a les que es va treure la pintura que portaven, i alhora, es va fer de fusta nova aquesta peça de sobre.

Amb la reforma es van tornar a polir les potes, fer-li un sobre nou, afegir-hi una filigrana entre potes per orientalitzar-la una mica i tenyir-la en un color fosc mes adient en les exposicions.